Participa

El procés d’elaboració del Pla contempla diferents mecanismes de participació, i un d’ells és aquest.

Pots participar de forma directa i oberta a través d’aquest apartat web.


Quines idees tens per enfortir la relació entre cultura i educació a Olot? Quins projectes són cabdals? Quins recursos es necessiten? Et llegim!

25 respostes a “Participa”

-Penso que cal un projecte d’art a les escoles. Un projecte artístic conjuntament amb una persona mediadora i la participació d’artistes. Aquest projecte pot ser dins o fora de l’horari escolar. L’avantatge de fer-ho dins l’horari és que és universal per a tots /es els/les alumnes de l’escola.
-Penso que cal crear l’escola artística que fusioni a les primeres edats les escoles de Música i Expressió. Que suposi una revisió de les dues escoles i amb un nou aire. On la mainada pugui fer un tastet de diferents disciplines relacionades amb la cultura.
-Cal crear mecanismes democràtics per promoure i potenciar els projectes culturals-educatius per a ESO i Postobligatori. Que es puguin presentar els diferents centres amb les seves propostes i interessos. TOTS els que ho vulguin i que no es triïn projectes de manera aleatòria o per proximitat o coneixença amb els tècnics o amb el sistema.
-Calen projectes culturals-educatius potents i liderats per joves, més enllà de la típica oferta de tallers o activitats puntuals. Més basats en la creació que en l’adquisició de coneixements o habilitats puntuals.

– Espai/taller permanent i fixe a l’Hospici, on es puguin fer tallers per a grans i petits.
– Fer actes d’entitats dins les exposicions, relacionant art i altres temes.
– Entrades a l’abast de tothom, tingui Internet, o no. Les entrades s’exhaureixen amb molta rapidesa, només si tens ordinador.
– Tallers d’artistes a totes les escoles, entrar d’alguna manera el Museu a les Escoles.

Sense cap ànim de voler fer una anàlisi global ni tampoc una aportació que abasti tots els àmbits que al meu pobre entendre s’hauria d’incidir en aquest ambiciós però lloable pla, vull posar l’accent en un dels grans reptes que tenim com a ciutat, comarca i país: em refereixo a una doble incorporació: 1) la de les persones nouvingudes al teixit educatiu i cultural de la ciutat (és encara rar veure gent d’altres procedències en activitats culturals i cíviques (en una festa popular, en una donació de sang, per exemple, etc.); i 2) la incorporació d’alguns aspectes educatius i culturals propis d’altres cultures (ja residents a la ciutat) en la vida educativa i cultural de la ciutadania d’Olot, de manera que també se sentin com a propis.

1) Replicar el projecte educatiu “Fem un musical”, que funciona amb gran èxit a Vic des de fa molts anys.
2) Els projectes educatius són bàsics, però també ho són les infraestructures. És URGENT construir un teatre auditori PROPORCIONAL al nombre d’habitants de la població que atrau Olot: tota la comarca de la Garrotxa. Penseu que des que es va construir el Teatre Principal la població d’Olot i de la Garrotxa s’ha multiplicat per 14 o per 15, i la capacitat de l’equipament és aproximadament la mateixa que quan es va construir. Ja no parlem de la capacitat del Catòlics o de l’Orfeó. I el Torín, que sí que té una certa capacitat (però comoditat i visibilitat pèssimes) com a molt pot acollir algun concert, en cap cas és una sala de teatre. I la plaça de braus, descoberta, és tot un risc fer-la servir per espectacles, a nivell de meteorologia: a l’hiver hi fa fred, a la primavera i a la tardor hi pot ploure, i a l’estiu no s’hi pot estar de calor i mosquits. Ja que en breu es construirà una meva de pavelló cobert a Les Mates, no estaria de més que aprofitéssiu l’ocasió per coordinar-vos amb l’àrea d’Esports per tal que sigui un equipament multifuncional i també pugui acollir espectacles.
3) Amb un teatre-auditori amb més capacitat, amb més dotació pressupostària per poder fer programació, però sobretot amb una línia de programació diferent (per a la qual cosa probablement, i em sap greu dir-ho, però potser faria falta una persona diferent al càrrec de la programació), amb una mica de sort tot el que es podria veure seria més variat i es podria fugur d’aquesta fòbia a programar coses divertides o boniques i una mica frívoles. Per exemple, encara és hora que programeu res produït per la Sala Flyhard, o algun dels espectacles que s’han exhibit al Maldà, al Versus Teatre o al Teatre Gaudí, alguns dels quals s’han arribat a programar a sales més grans que el Teatre Principal. Per molta qualitat que tingui, no a tothom li agrada la programació del Lliure o de la Biblioteca de Catalunya. La programació actual és massa intel·lectual, ONLY MODERNETS.

Hola Sr. “Nom sense identificar” volem respondre , el punt 3 on afirmeu “… encara és hora que programeu res produït per la sala Flyhard o algun dels espectacles que s’han exhibit al Maldà…”

Pensem amb tot el respecte, que aneu del tot errat.

El Festival de Teatre el Petit Format d’Olot organitzat per l’entitat no lucrativa Una Càpsula de Teatre, i que es porta a terme des de 2016 (amb la incondicional ajuda dels tècnics i personal de l’àrea de cultura i en especial el suport, dedicació i consell de la seva programadora en Cap) ha programat més de 30 espectacles que s’han representat en aquestes sales que esmenteu.

No només això, sinó que hem portat conjuntament amb l’Àrea de Cultura, produccions pròpies de la Flyhard, com ara AKA amb premi butaca el 2018, o bé l’obra Estigmes.

Aquí us passem alguns dels noms dels espectacles que han vingut a la ciutat d’Olot provinents del Maldà, o La Flyhard, Sala Beckett entre altres….

-Et vindré a tapar,
-Fairfly
-Comiat
-Esmorza amb mi
-El metge de Lampedusa
-Vernissatge
-Homenatge
-Batec
-El silenci dels Telers
-Circo Submarino
-Kilòmetres
-Cosas que se olvidan facilmente
-Com nos tornem
-Mar
-Les Coses Excepcionals
-AKA premiada
-Conservando memoria
-Ramon
-El bon policia
-Estigmes
-Batec
-Normalmente o Viceversa
-Bilderberg
-Pòsit
-La Melancolia del Turista
-You Say Tomato
-Kilometres
-etc……

Si us ve de gust, en podeu veure uns breus resums en el nostre canal de You tube.
https://www.youtube.com/@unacapsula5218

Salutacions cordials.
Per cert, us convidem a venir a l’edició d’aquest 2024, que celebrem els 10 anys de Festival!

Associació Una Càpsula de Teatre

Accés universal a les paraules:
M’agradaria un Olot on tothom tingués més oportunitats d’accedir a la cultura, i concretament a la de la paraula i la imatge, a la literatura, en definitiva, per tal que poguessin forjar-se noves oportunitats i imaginar altres futurs que el que la seva condició els reserva, perquè poguessin tenir paraules per donar llocs a pensaments nous i a una comprensió del món més àmplia.
“Ja tenim la biblioteca pública”, podríeu dir, però una biblioteca amb les portes obertes no garanteix que ningú hi entri. Cal convidar, cal anar a buscar, cal portar els llibres allà on no hi són, començant per les escoles i les seves biblioteques escolars i continuant pels barris, les associacions, les entitats, les empreses privades, les llars d’avis, per tal d’acostar la lectura a totes les franges d’edat. Tot espai comú és susceptible de convertir-se en espai de gaudi compartit a partir de la lectura, i cal més inversió, sí, però també més imaginació: si tenim uns patis escolars oberts, per què no unes biblioteques obertes?
Cal convèncer els desempoderats de les paraules que també les tenen dins i que poden gaudir-ne, ells i les seves famílies. Cal portar la lectura al carrer perquè qui no se’n creu digne se la trobi i se la faci seva.
Som molts els qui compartim la feina d’acostar el gaudi de llegir i d’aprendre, i caldria tenir una xarxa més ben teixida que permetés augmentar les possibilitats i generar nous projectes.

Vagi per endavant l’enhorabona per aquesta iniciativa.
Iniciativa que al meu entendre perquè sigui de llarg recorregut (si no no cal ni posar-s’hi) hauria d’estar al marge d’interessos polítics i consensuada amb tots els grups. S’està treballant pel poble.
El segon punt és que si estem parlant de “cultura” de masses, amb el corresponent redit econòmic i polític tampoc cal ni començar.
Centrem-nos doncs en cuidar, protegir i fomentar les iniciatives que ens proposa el “petit agent cultural” . Ajudant a la diversitat i la inclusió en front l’efecte uniformitzador de la cultura de masses.
Em refereixo a llibreters, artesans, escriptors, artistes, per anomenar alguns dels que encara en podem dir que “tenen ofici”.
Desque es van treure els oficis de pobles i ciutats aquests/es han sofert un procés d’empobriment cultural gairebé irreversible.
Aquesta seria una bona via de recuperació de la cultura viva i de generar relacions, coneixements i interès no només turístic si no dels propis conciutadans i en especial dels més joves.

Coincidint amb algunes de les persones que han participat anteriorment en aquest apartat, aquest debat no pot ser puntual. No pot dependre del del govern de torn. És possible, doncs, consensuar una participació permanent de la ciutadania? Estem disposats a construir un espai de treball amb afectació real? Per a que les coses passin, s’haurà de trobar un equilibri entre voluntat civil, política i mitjans econòmics.
Malauradament, no crec que n’hi hagi prou amb voluntat i imaginació, i per tant, qualsevol decisió també serà comptable. El meu parer és que s’hauria de treballar per revertir la precarietat endèmica del sector CULTURAL, evitant les polítiques a curt termini, per molt vistoses i sugerents que puguin semblar.

Proposo que es reconegui els bars musicals i les discoteques com a equipament cultural. Més enllà del valor simbòlic, això podria obrir la porta donar suport als espais existents per evitar que tanquin, i fins i tot a donar incentius per a l’obertura de nous. També valdria la pena valorar ajudes (econòmiques) per a la programació d’artistes de qualitat (DJ, música electrònica, etc.), un perfil que, més enllà del Tura, té poca presència a la ciutat, si més no en la programació municipal, malgrat la demanda dels joves. En el pla educatiu, una col·laboració més estreta amb aquests espais permetria un millor treball conjunt per tal que esdevinguessin agents actius en la lluita contra el masclisme, l’homofòbia i el racisme, així com la prevenció del consum de drogues (alcohol, tabac i drogues no legals). Cal tenir present que l’entorn de l’oci nocturn és clau en aquests aspectes.

També valdria la pena estudiar la compra i rehabilitació de l’antiga Kratter’s, i la possible licitació externa de la seva gestió, prioritzant models de cogestió amb entitats que puguin apostar per un oci nocturn inclusiu i saludable.

Olot és un habitat on s’hi neix,s’hi viu i s’hi mort en més o menys convivència i participació. L’Ensenyament ha de donar la base per poder entendre i expressar-se” en-raonadament”. La Cultura els mitjans per tothom de participar , fruir i viure més enllà del menjar, dormir, treballar… S’ha de partir del “habitants” i no de les infraestructures i maquinaria burocràtica, que sembla que es cap on s’apunta. Veig que “la carta als reis ” dels que intervenen és lo de sempre per justificar pressupostos. Si no hi a un concepte de Cultura , ¿per que i per qui? com a màxim inaugurarem un altre edifici buit.

Hola.
Crec que caldria implementar més activitats culturals a la natura, i considerar l’acostament i el coneixement de la natura com a cultura.
L’augment de la desconnexió amb ella està contribuint a provocar o a empitjorar malalties i transtorns, especialment mentals.

Gràcies

La jornada d’inici del Pla de cultura i educació ha estat substancialment pobra. D’entrada, pel format. No vaig poder sentir la intervenció del regidor però me la puc imaginar. Essencialment protocol·lària, igual que la de la Consellera Simó (prescindible) i la de la Laila El Gamouchi.
Dels 255 minuts programats, només 70 (menys d’una tercera part) es van dedicar pròpiament al debat. Després tot van ser presses per manca de temps.
La dificultat d’afrontar un debat sobre cultura i educació rau en l’enorme plasticitat d’uns conceptes que tothom entén i fa servir com vol. Calia, doncs, haver delimitat amb precisió l’abast de cada un d’aquests termes. De què parlem quan parlem de cultura i educació?
La cultura no és només un producte, com sembla que apuntava Alfons Martinell parlant de la llibertat d’escollir com qui que va al súper i mira què hi ha a les prestatgeries. La cultura inclou creences, coneixements, arts, tècniques, sistemes d’organització, valors… Bé, però d’alguna manera s’ha d’acotar allò que es pot fer des d’un ajuntament, sense perdre de vista que es tracta d’una competència “voluntària”, per tant amb un pressupost molt volàtil.
A mi em sembla que cal posar l’accent en dos punts: la producció i la distribució d’artefactes culturals amb un triple objectiu:

a) Facilitar l’accés universal a determinades pràctiques i serveis culturals.
b) Cohesionar la tribu.
c) Conservar el patrimoni material i immaterial que el costum ens ha deixat com a pòsit comú.

És evident que el paper d’escoles i instituts és essencial si és que s’hi acaben implicant seriosament. Tothom sap que ara per ara les coses no van per aquí. El pes de la “cultura” en el Plans d’estudi de centre és gairebé testimonial, reduïda a les matèries reglades convencionals (plàstica, música, literatura…).

La gent que treballa a la segona planta de l’Hospici què són i què fan exactament? Són “agents” culturals o es limiten a fer tasques de gestió administrativa?
Si són dels primers haurien d’estar a peu de carrer, en contacte amb entitats, grups i persones amb iniciativa, ja sigui creant o organitzant activitats. Si són dels segons, tenim un problema amb la burocràcia.
Ho dic perquè en aquesta sessió inaugural hi va haver absències clamoroses. En poso alguns exemples: Miquel Àngel Fumanal (PEHOC), Jep Costa (Cine Club) Ester Roca (Meandre), Laia Canosa (Entranyes), Núria social (programació alternativa), Montse Planella (Audiovisual), Mercè Llimona (gestió cultural), Putxi (Olot fotografia), Servand Solanilla, Marcel Dalmau, Anna Roca, Toti Toronell, Pep Soler, Quim Domene, i un llarg etcètera de gent que s’hauria d’haver mobilitzat des del propi staff de cultura. Està molt bé obrir el debat a la participació però en aquest cas calia una acció més proactiva per implicar la gent que treballa en aquesta àrea, des de l’amateurisme o professionalment.
“Culturalment”, Olot viu en una confortable continuïtat emparada en l’agenda prou galdosa que es publica cada mes al Plafó, però això no pot ser la coartada per desistir d’afrontar de manera valenta (voluntat política i pressupost) la profunda crisi que planeja a la nostra ciutat tant en l’àmbit de la creació com en els hàbits de consum cultural.

Deixeu-me començar per felicitar-vos, tant per la decisió política d’unir cultura i educació, com per la voluntat de replantejar la planificació partint d’aquests paràmetres.
Només esbosso alguns apunts per si poden ajudar en la reflexió, que crec que és del tot necessària sobre el futur de la cultura i l’educació, que hauria de ser la clau del futur de la nostra ciutat i comarca.

La participació, una paraula cremada.
– Estic segur que no se us escapa que al paraula participació ha estat tan malejada que avui, després de “comissions assessores”, “processos participatius” en tots els àmbits, “plans estratègics”, .. i altres artefactes que prometien ser la clau de volta en la construcció del futur a partir de les aportacions recollides en un post-it, de DAFO’s de coloraines, Power-points mal girbats i anodines reunions per zoom, google-meets o webinars pandèmics, s’ha instal·lat l’escepticisme general entre la població.

– Més enllà dels formats poc imaginatius per convocar a la participació, que tinc la sensació que arriben a un univers limitat i sempre el mateix, allò que ha desmotivat els que algun dia vam participar-hi és la manca de retorn. Molt sovint, no se sap perquè ha servit el procés: quins dels suggeriments dels participants poden ser viables, quins no, per quins motius, en quins terminis..

– Tot i això, l’equip gestor del Pla de Cultura i Educació em mereix tot el respecte i tota la confiança -a partir del seu treball en el primer i ja llunyà Pla de Cultura d’Olot- i em temo que haurà de lluitar contra el descrèdit dels processos de planificació participatius.

La cultura al centre de la vida ciutadana.
Més enllà d’aquest comentaris “metodològics”, al meu parer Olot és una ciutat que té tots els trumfos per convertir-se en el paradigma de la ciutat culta, que hauria de ser sinònim de ciutat lliure o ciutat utòpica.
Fa més de 20 anys, el primer Pla de Cultura d’Olot, tenia la pretensió de posar la cultura en la centralitat. Avui, veiem que aquesta centralitat és un concepte, una construcció ideològica que depèn de nosaltres, com a comunitat, situar-la com a motor central en el nostre dia a dia.
Educació i cultura
Què és l’educació, si no és cultura? Entenem com educació el procés d’acompanyament a descobrir i dominar els recursos, hàbits, coneixements, habilitats que ens fan persones i ciutadans lliures, crítics, participatius, col·laboratius i membres actius de la col·lectivitat. Aquest procés, en les seves primeres etapes, es dona a l’escola i a la família, al carrer i a la plaça, a la biblioteca i al teatre…
I també, què és la cultura, si no és educació? La cultura també facilita el descobriment de recursos, hàbits, coneixements.. que ens realitzen com a persones i ciutadans lliures, crítics.. L’accés a la cultura es dona, o s’hauria de donar, a més de a l’escola, al treball, al carrer i a la plaça, al teatre, a la natura…

El model de ciutat: un concepte cultural
Amb tota la modèstia, a l’hora de planificar la cultura i l’educació crec que hem de ser ambiciosos al màxim i ser conscients que el model de ciutat és un concepte cultural. L’Olot del futur serà molt diferent si ens regim per un model de creixement, de contenció, o per un decidit model de decreixement. Deixeu-me dir que jo aposto per l’opció del decreixement per molts motius que ara seria llarg de relacionar però, en síntesi, perquè crec que és el model més sostenible i respectuós amb l’entorn alhora que la preservació de la natura és el repte més urgent que ens cal afrontar com a espècie.
Una manera exemplar d’apostar pel model de decreixement seria que, a partir d’ara, tots els nous equipaments culturals i educatius, s’instal·lin en edificis del patrimoni industrial de la ciutat rehabilitats. Es tractaria que, sempre que fos possible, no es construís cap nou edifici per a usos culturals.

Olot i el seu entorn.
Catalunya és un país petit i, a nivell telemàtic, raonablement ben comunicat. De la mateixa manera que hi ha equipaments i serveis que des de Barcelona resulten útils i accessibles a tothom, n’hi ha d’altres que poden estar situats en indrets com Olot i ser el referent per a tot el país. També, a nivell més proper, crec que no té cap sentit pensar en serveis i equipaments culturals a nivell olotí sense pensar en la comarca, tant en una direcció com amb l’altra.
Un exemple pot ser “La Vila. Centre de recerca i experiència de l’espai” de la Fundació Bunka, un projecte i equipament pensat amb l’ambició de donar servei molt més enllà de la Vall de Bianya i de la Garrotxa.
Sobre els equipaments
A l’hora de planificar resulta molt llaminer començar a pensar en nous equipaments i ens venen al cap grans i moderns edificis que ens enlluernen. És evident que a la ciutat -la comarca- li calen alguns equipaments: Una Biblioteca Central, una Sala Multivalent, un Auditori, una Escola d’Arts, un Laboratori de Creació, …
Abans de parlar del continent, crec que és absolutament necessari parlar del contingut. És a dir, fer un projecte ben fet dels serveis que ha d’oferir el nou equipament, quin personal se’n ocuparà, estudiar-ne la viabilitat, el cost de funcionament, els usos, els usuaris,… Només quan això estigui clar, podem parlar de pedres.. Tal com he dit abans, sempre que sigui possible s’haurien de rehabilitar espais ja construïts encara que això representi un major cost constructiu. Cal tenir present que una rehabilitació compleix, com a mínim, dues funcions: la del nou equipament o servei i la preservació del patrimoni rehabilitat. Per tant, els paràmetres econòmics s’han de contemplar des d’aquesta perspectiva.
Tots els equipaments culturals, els de sempre: Teatre, Museu, Arxiu, Biblioteca, Sales d’audició i conferències (Tb Espai Cràter) i els nous, s’han de considerar “centres educatius” amb tot el significat del terme.

L’Escola de les Arts i el Laboratori de Creació
Cal un projecte detallat de la nova escola de les Arts (Arts vives i visuals) que d’alguna manera aplegui i re-formuli el servei de les actuals Escola de Música i Escola Municipal d’Expressió. Tanmateix, la nova Escola de les Arts pot ser un magnífic laboratori per experimentar noves vies d’accés a les arts des de l’escola ordinària, ja sigui compartint horaris, espais, professorat i recursos. Caldrà pensar en un espai on ubicar-la sense perdre de vista que la seva oferta pedagògica s’ha de poder obrir a tota la població, sigui escolaritzada o no. Les seves “classes”, tallers i experiències, poden desenvolupar-se a l’Escola de les Arts o a les escoles ordinàries, tant en l’horari escolar com en l’extraescolar.
La continuïtat dels ensenyaments i experiències de l’Escola de les Arts pot canalitzar-se en el Laboratori de Creació. Aquest nou equipament, per al qual també caldria desenvolupar un projecte específic, hauria d’aplegar els espais de creació contemporània, les residències de creació i les pràctiques creatives més innovadores. Tot i que es podria pensar en un espai d’exhibició ad-hoc, penso que la seva activitat podria estar distribuïda per la comarca, donant valor a l’espai rural com el més idoni per la creació.
La Festa com punt de confluència
Tot i el paper preponderant de les festes del Tura, seria desitjable una àrea de festes que pugues coordinar el calendari festiu i tenir cura del tractament patrimonial de les festes anuals, lligades al cicle natural. Caldria tenir una bona relació i potenciar les manifestacions festives, especialment de les comunitats immigrants. La festa pot ser un espai ideal per a la confluència, el coneixement i l’aproximació a les diverses maneres de celebrar la vida.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.